Els tamang de la frontera amb el Tibet

Un home fa cistells. Dues noies separen el blat colpejant-lo, intermitentment, amb dos bastons de grans dimensions. Unes dones agiten el gra a l’aire per descartar la pellofa. Una altra dona carrega llenya. Un nen du una vaca cap a casa, empaitant-la amb una canya. De fons, so del tambors. Segueixo el rastre que em du fins la porta d’una casa. Un home somriu i em fa un gest de convit. Pujo les escales cap a la planta superior, m’ajupo per entrar i no deixar-m’hi el cap. Al fons, sota la finestra, a contrallum, hi ha tres lames asseguts. Em posen un te tibetà a la mà, dels mantegosos, i m’ofereixen una galeta terrosa, no menys difícil d’engolir que el te. Els lames reciten mantres. El que està al centre passa les pàgines dels vells manuscrits en paper d’arròs. El de l’esquerre toca els rolmó, dos plats de bronze, de mida mitjana. Fan un terrabastall calamitós, com si dues olles caiguessin al terra. És en Mingmar Lama que, a la vegada, recita mantres amb una veu greu. A l’altre costat hi ha en Temba Lama, que recita mantres mentre toca l’ngà, un tambor cerimonial, servint-se d’una baqueta llarga amb una corbatura a l’extrem percutor. El propietari de la casa és el Timí, que és qui ha convocat als lames. Ho fa una vegada a l’any, a la mateixa època, per protegir la casa dels mals esperits. Mentre els lames reciten mantres, en Timu s’encarrega de bufar per mantenir viva la brasa. Un núvol de fum agafa forma rera cada alenada. El que crema són les fulles del sangshin, un arbre de la família de la sabina. Al cremar-les, desprenen un aroma agut, cruixent i refrescant, amb ecos de pi, fusta i resina. És una fragància intensa, lleugerament amarga, amb notes cítriques, herbàcies o de pebre…

El viatge al Cor de l’ètnia Tamang, a la frontera amb el Tibet, és una proposta de trekking per recórrer a peu petites comunitats escampades en llogarets i aldees a la part alta del districte de Raswa. Durant deu dies ens mourem entre els 1600 i els 3300 metres sobre el nivell del mar, fent rutes de 4 a 6 hores diàries, sense pressa i cuidant-nos. Amb temps per conèixer i compartir amb la gent d’aquesta terra que, històricament, s’ha dedicat a cuidar els ramats.  Acabarem la nostra ruta al barri budista tibetà de Boudha, a Katmandú, on ens refarem entre monestirs i tindrem ocasió de conèixer la medicina tradicional tibetana

El viatge que us proposo a la terra dels Tamang del nord, a la frontera amb el Tibet, és un dels primers racons del Nepal que vaig tenir l’ocasió de conèixer i experimentar. Aquest és un punt geogràfic estratègic, una de les portes del Tibet des del sud, fet que el converteixen en un punt de trobada amb una gran riquesa cultural i ètnica. D’una banda, la vall de la gent Yolmo, provinents de les migracions des del Tibet a partir del segle XIV. Mo s’associa a la mare – divinitat, mentre que Yol (o Yul) es refereix a un indret de passos alts de muntanya. Yolmo és el lloc de muntanya on viu la divinitat femenina. D’altra banda, els bahun, els ghale, els magar o els newar, així com els tibetans, els gurung, els chetri o els kami formen altres grups minoritaris que viuen en aquestes valls. Així mateix, el grup majoritari que històricament ha poblat la regió de Raswa, al peu del cim del Langtang Lirung i la frontera amb el Tibet, aquests són els Tamang. 

El 70 per cent de la població d’aquestes terres són tamangs. Els tamang són dels habitants coneguts més antics de la serralada de l’Himàlaia. A la pràctica, sempre s’han caracteritzat per tenir cura dels ramats de yaks, de bous i de cabres i han format part de les capes humils i treballadores, sobretot, al Nepal, on representen el 7% de la seva població. 

Filosofia del viatge

Aquest viatge és, d’una banda, un desplaçament físic als contraforts de l’Himàlaia: l’exuberància d’un paisatge inabastable, les persones que l’habiten i la relació entre aquestes i la natura. A això hi afegim un viatge individual, d’un mateix, per baixar el ritme i atendre’s amb uns dies de recés i distanciament dels automatismes quotidians. I també es tracta d’una experiència compartida amb altres persones que viuen el seu propi procés, ritme i reptes vitals.  Per tant, és un viatge individual i alhora en grup, per cuidar-nos i respectar les nostres necessitats, establint els nostres límits i rebent el suport dels altres en funció de com ens anem sentint. És des d’aquest equilibri que ens podrem obrir a la gent senzilla, humil i acollidora de l’Himàlaia i aprendre els uns dels altres.

Experimentarem la presa de consciència del nostre ritme, amb el nostre cos, la natura i la relació amb l’altre com a grans miralls. Ho farem incorporant l’actitud meditativa a les diferents situacions i experiències que anirem compartint amb una premissa clau: tractant-nos bé, sense exigències, amb generositat i respecte.

Finalment, ens mourem per paisatges humans que ens oferiran la possibilitat d’obrir-nos i lliurar-nos, cadascú en la mesura que pugui i vulgui, als missatges i regals que tenen per a nosaltres la gent d’aquestes terres. Al capdavall, aquest és un viatge introspectiu, també, cap a la nostra pròpia essència. Una invitació a atendre de manera compassiva tot allò que ens pugui remoure el viatge per donar-li l’espai que es mereix, amb la finalitat de cuidar-nos, créixer i poder tornar a casa amb una mirada més àmplia i renovada.

Qui t’acompanyarà?

Roger Mas Quintana

He passat els darrers 18 anys de la meva vida a cavall entre Catalunya, l’Índia i el Nepal. La connexió amb la muntanya em varen dur a entrar en un Nepal molt personal, íntim i generós, així com a familiaritzar-me amb la seva història, tradicions espirituals i bona gent. Entrar en contacte amb el  monestir de Kopan  i el seu director espiritual, Lama Zopa Rinpoché, em van encaminar cap a l’estudi i la pràctica del budisme tibetà. A partir d’aquí, vaig dur la gerència del centre de meditació i retirs  Root Institute for Wisdom Culture , a Bodhgaya (l’Índia), un centre dedicat, també, a atendre les necessitats educatives i mèdiques de la població local sense recursos.
L’any 2014 vaig posar en marxa el projecte Viatge al Cor de l’Himàlaia, una proposta per fer de pont amb la cultura de l’Himàlaia i recuperar tot allò que ens hem anat deixant pel camí.